12 Al capdavall d’aquestes estances situades al sud hi havia una entrada que es trobava a l’extrem del passadís, paral·lela al clos. Aquesta entrada era a la part de l’est.
13 L’home em digué:– Les estances del nord i les del sud, situades enfront de l’espai lliure, són les estances sagrades. En aquestes estances, els sacerdots que s’acosten al Senyor menjaran les coses santíssimes. Allà guardaran la part de les coses santíssimes que els pertoca de l’ofrena, del sacrifici pel pecat i del sacrifici de reparació. Aquest és un lloc sagrat.
14 Una vegada els sacerdots hagin entrat al santuari, no podran sortir a l’atri exterior sense treure’s les vestidures amb les quals han oficiat, perquè són sagrades. Per a acostar-se als espais destinats al poble es posaran unes altres vestidures.
15 Quan l’home hagué acabat d’amidar el temple per dintre, em va fer sortir per la porta oriental i n’amidà el perímetre.
16 Amb la vara va prendre les mides del costat oriental: feia cinc-centes vares.
17-19 Després va passar als costats nord, sud i oest, i amb la vara d’amidar va fer el mateix; cada costat tenia les mateixes mides: cinc-centes vares. Amidà, doncs, els quatre costats.
20 El mur que tancava el temple feia cinc-centes vares de llargada per cinc-centes d’amplada. Aquest mur separava el lloc sagrat del profà.