6 Mentre l’home estava dret al meu costat vaig sentir que algú em parlava des del santuari
7 i em deia:– Fill d’home, escolta. Aquest és el lloc on tinc el tron, l’escambell on poso els peus. Aquí habitaré per sempre enmig d’Israel. Mai més ni ells ni els seus reis no profanaran el meu sant nom, ni amb les seves disbauxes ni amb les despulles i els sepulcres dels seus reis.
8 Els reis havien construït el llindar de casa seva i els muntants de les seves portes al costat del meu llindar i dels meus muntants: entre jo i ells hi havia tan sols una paret mitgera. Profanaven el meu sant nom amb unes accions tan abominables que, indignat, els vaig consumir.
9 Però des d’ara apartaran de mi les seves disbauxes i les despulles dels seus reis, i jo habitaré enmig d’ells per sempre.
10 »I tu, fill d’home, descriu aquest temple al poble d’Israel perquè s’avergonyeixin de les seves culpes. Que prenguin les mides del plànol,
11 i si estan realment avergonyits de tot el que han fet, explica’ls la forma del temple i la seva estructura, les entrades i les sortides i tota la seva disposició. Fes-los conèixer totes les seves ordinacions, el ritual i les lleis. Posa-ho per escrit sota els seus ulls perquè tinguin present com l’han de disposar, observin les ordinacions i ho posin tot en pràctica.
12 La llei del temple és aquesta: el territori que envolta el cim de la muntanya serà tot ell santíssim. Aquesta és, doncs, la llei del temple.