4 Després em dugué, per la porta que dóna al nord, cap a la façana del santuari. Vaig veure que l’omplia la presència gloriosa del Senyor i em vaig prosternar amb el front a terra.
5 El Senyor em digué:– Fill d’home, estigues atent, obre bé els ulls i para l’orella al que et diré referent a totes les ordinacions i lleis del temple. Fixa’t atentament qui pot entrar-hi i qui n’ha de ser exclòs.
6 Digues a aquests rebels, al poble d’Israel: «Això us fa saber el Senyor Déu: Ja n’hi ha prou de totes les vostres abominacions, poble d’Israel!
7 Introduíeu al meu temple estrangers, incircumcisos de cor i de cos, que el profanaven, mentre vosaltres m’oferíeu aliments, el greix i la sang. Amb les vostres abominacions heu trencat la meva aliança.
8 No heu tingut cap respecte per les meves coses santes; fins i tot heu posat estrangers en lloc vostre perquè prestin servei al meu temple.
9 Doncs això us fa saber el Senyor Déu: Cap estranger, incircumcís de cor i de cos, no entrarà al meu temple, ni que visqui amb els israelites.
10 »Els levites que em van abandonar quan Israel anava esgarriat darrere els seus ídols repugnants, hauran de pagar la seva culpa.