3 La presència gloriosa del Déu d’Israel es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari; llavors va cridar l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura.
4 El Senyor li digué:– Travessa pel mig de la ciutat de Jerusalem i marca una creu al front dels homes que es planyen i gemeguen per totes les abominacions que es cometen enmig d’ella.
5 Després vaig sentir que deia als altres:– Travesseu la ciutat darrere d’ell i mateu. No us mireu ningú amb compassió, no tingueu pietat:
6 vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel lloc sant.Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari.
7 I els digué encara:– Profaneu el santuari i ompliu els seus atris de cadàvers. I després sortiu!Ells sortiren a matar per la ciutat.
8 Mentre ells mataven, jo, que m’havia quedat sol, em vaig prosternar amb el front a terra tot clamant:– Ai, Senyor Déu! ¿Vols exterminar tota la resta d’Israel, abocant sobre Jerusalem la teva indignació?
9 Ell em va respondre:– La culpa del poble d’Israel i de Judà és enorme; el país és xop de sang i la ciutat s’ha omplert de perversió. Ells diuen: “El Senyor ha abandonat el país, el Senyor ja no veu res.”