3 Des de Teman s’acosta Déu,el Sant arribade la muntanya de Paran. PausaLa seva glòria cobreix el celi la seva majestat omple la terra.
4 La seva resplendor és com el sol,dos raigs li surten de la mà:allà s’amaga el seu poder.
5 La pesta camina al seu davanti la febre li segueix les petjades.
6 S’atura i pren mides a la terra,mira, i les nacions s’estremeixen.Les muntanyes perpètues s’esmicolen,s’enfonsen els turons antics,els camins eterns per on passava.
7 He vist esfondrar-seels campaments de Cuixani estremir-se les tendesdel país de Madian.
8 ¿És contra les aigües, Senyor,contra les aigües abismals,que tu t’indignes?¿És contra el marque s’encén el teu enuig,quan avances amb els teus cavalls,amb els teus carros victoriosos?
9 Treus el teu arc de la funda,amb la paraula conjures els dards. PausaLa terra escup les aigües abismals.