12 Tanmateix, la tribu de Manassès no pogué expulsar els habitants d’aquestes ciutats; per això els cananeus continuaren vivint en aquell territori.
13 Fins i tot quan els israelites van arribar a ser més forts, van sotmetre els cananeus a prestacions forçoses, però no pogueren expulsar-los.
14 Els descendents de Josep van reclamar a Josuè:– Per què ens has donat per herència una sola part del país, a nosaltres que el Senyor ha beneït i ha fet un poble tan nombrós?
15 Josuè respongué:– Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d’Efraïm, pugeu als boscos i conreeu per a vosaltres una part dels territoris dels perizites i dels rafaïtes.
16 Els descendents de Josep van replicar:– No en tenim prou, amb la muntanya. A més, tots els cananeus que viuen a la plana tenen carros de guerra, tant els de Bet-Xean i la seva rodalia com els de la vall de Jizreel.
17 Llavors Josuè va dir a les tribus d’Efraïm i de Manassès, descendents de Josep:– Sou molts i molt forts. No en teniu prou, amb una sola part del país.
18 La regió muntanyosa, coberta de boscos, serà vostra: taleu-la i conreeu-la. Llavors us fareu vostres els accessos a la plana i podreu expulsar els cananeus, encara que tinguin carros de guerra i siguin molt forts.