4 El qui es refugiï en una d’aquestes ciutats s’aturarà a l’entrada de la porta i exposarà el seu cas als ancians de la ciutat. Llavors aquests el deixaran entrar i li assenyalaran un lloc per a habitar enmig d’ells.
5 Si el responsable de venjar la víctima el perseguia, els habitants de la ciutat no li podran donar l’homicida, ja que va matar algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat.
6 Viurà en aquella ciutat fins que, amb motiu de la mort del gran sacerdot en funcions, sigui jutjat per la comunitat. Aleshores l’homicida podrà retornar a casa seva, a la ciutat d’on havia hagut de fugir.”
7 Llavors els israelites van escollir Quèdeix, a Galilea, a les muntanyes de Neftalí; Siquem, a les muntanyes d’Efraïm, i Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà.
8 A la Transjordània, a l’est de Jericó, van escollir Bèsser, a l’estepa, a la regió de l’altiplà, que era de la tribu de Rubèn; Ramot, a Galaad, que pertanyia a la tribu de Gad, i Golan, a Basan, que era de la tribu de Manassès.
9 Aquestes van ser les ciutats escollides per a servir de refugi als israelites i als immigrants que residissin entre ells. Podia acollir-s’hi tothom qui hagués mort algú involuntàriament, i així no havia de morir a mans del responsable de venjar la víctima, mentre esperava de ser jutjat per la comunitat.