11 Sigueu constants a estimar el Senyor, el vostre Déu.
12 Però si us apartàveu d’ell i us uníeu amb els pobles que encara queden enmig vostre, si hi contrèieu matrimoni i us hi emparentàveu,
13 sapigueu de cert que el Senyor, el vostre Déu, no continuarà desposseint-los davant vostre. Seran per a vosaltres un llaç i un parany, fuets que us assotaran a l’esquena i espines clavades als ulls. Així acabareu desapareixent d’aquesta terra excel·lent que us ha donat el Senyor, el vostre Déu.
14 Pel que fa a mi, ja estic a punt d’anar-me’n pel camí de tothom. Ara, vosaltres, reconeixeu amb tot el cor i amb tota l’ànima que cap de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, us havia fet no ha deixat de complir-se. Totes s’han realitzat. No n’hi ha cap que no s’hagi complert.
15 Però, així com s’han realitzat en vosaltres totes les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, us havia fet, igualment ell farà caure damunt vostre totes les amenaces, fins a fer-vos desaparèixer d’aquesta terra excel·lent que ell, el Senyor, el vostre Déu, us ha donat.
16 Si violeu l’aliança del Senyor, el vostre Déu, que ell us va prescriure, si doneu culte a altres déus i els adoreu, s’encendrà la indignació del Senyor contra vosaltres i no trigareu a desaparèixer d’aquesta terra excel·lent que ell us ha donat.