20 Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l’assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat.
21 Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l’extermini: homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases.
22 Josuè havia encarregat als dos espies que havien explorat Jericó que anessin a casa de la prostituta i que la traguessin d’allí amb tot el que era seu, tal com li havien jurat.
23 Els joves espies van anar-hi i tragueren Rahab, el seu pare, la seva mare i els seus germans, amb tot el que era seu, i els instal·laren fora del campament israelita.
24 Llavors el poble va calar foc a la ciutat amb tot el que hi havia a dins. Només la plata, l’or i els objectes de bronze i de ferro, els van destinar al tresor del temple del Senyor.
25 Josuè va estalviar Rahab, la prostituta, amb tota la seva família i tots els seus béns, perquè havia amagat els espies encarregats d’explorar Jericó. Rahab i els seus descendents han viscut enmig del poble d’Israel fins al dia d’avui.
26 En aquella ocasió, Josuè va llançar aquesta maledicció:– Maleït sigui en nom del Senyor l’home que vulgui reconstruir aquesta ciutat! En posarà els fonaments al preu del seu primogènit, i les portes, al preu del seu fill petit!