3 i de retorn digueren a Josuè:– No cal que hi vagi tot l’exèrcit; n’hi ha prou amb dos o tres mil homes per a atacar Ai. Són tan pocs que val més no fatigar inútilment les nostres tropes.
4 Llavors uns tres mil homes pujaren a atacar Ai, però hagueren de fugir davant el contraatac dels seus habitants,
5 que els van perseguir des de les portes de la ciutat, muntanya avall, fins a Xebarim. Els van causar trenta-sis baixes. En veure això, el poble es desmoralitzà.
6 Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l’arca del Senyor.
7 Josuè va pregar així:– Ah, Senyor Déu! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l’altra banda del riu!
8 Escolta’m, Senyor. Què puc dir jo, ara que Israel ha fugit davant l’enemic?
9 Quan ho sàpiguen els cananeus i tota la gent d’aquest país, es giraran contra nosaltres i esborraran de la terra el nostre record. I aleshores, com t’ho faràs perquè tothom reconegui l’honor del teu nom?