25 Aquell dia va haver-hi dotze mil morts entre homes i dones: tota la població d’Ai.
26 Josuè va mantenir el seu dard apuntat en direcció d’Ai, fins que van ser exterminats tots els habitants d’aquella ciutat.
27 Però, segons l’ordre que ell mateix havia rebut del Senyor, els israelites es quedaren el bestiar i la resta del botí.
28 Josuè, doncs, va incendiar Ai i la convertí en una ruïna per sempre més, en un tossal desolat, fins al dia d’avui.
29 Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins al vespre. A posta de sol, féu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.
30 Josuè va dedicar un altar al Senyor, Déu d’Israel, a la muntanya d’Ebal.
31 El va construir amb pedres intactes, no treballades amb eines de ferro, tal com Moisès, servent del Senyor, havia manat als israelites. Així està escrit en el llibre de la Llei de Moisès. En aquell altar van oferir al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió.