16 Però, al cap de tres dies d’haver pactat l’aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d’ells.
17 Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.
18 Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat,
19 i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble:– Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel, i ara no podem atacar aquesta gent.
20 Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina.
21 Els principals de la comunitat van dir:– Que visquin!D’aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d’aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat.
22 En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit:– Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre?