22 En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit:– Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre?
23 Des d’ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d’aigua el temple del meu Déu.
24 Els gabaonites li havien respost:– Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d’exterminar-ne tots els habitants. Temíem molt per les nostres vides.
25 Però ara som a les teves mans; tracta’ns com et sembli just i correcte.
26 Josuè, doncs, els va protegir perquè els israelites no els matessin,
27 però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.