26 Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen l’Arnon. Per què no els vau recuperar en aquell moment?
27 Per part meva, jo no t’he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!”
28 Però el rei dels ammonites no va fer cas del missatge de Jeftè.
29 Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites.
30 Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença:– Si em dónes la victòria contra els ammonites,
31 el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust.
32 Jeftè va passar la frontera dels ammonites, els atacà, i el Senyor li va donar la victòria.