17 Llavors li preguntà:– Com et dius, perquè et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules?
18 L’àngel del Senyor li respongué:– Per què vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós.
19 Manóah va preparar el cabrit i l’ofrena, els col·locà sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s’ho miraven,
20 i llavors, quan les flames de l’holocaust pujaven des de l’altar cap al cel, també l’àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l’altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra.
21 L’àngel del Senyor no es va aparèixer més a Manóah i a la seva muller, i Manóah va comprendre que era l’àngel del Senyor.
22 Després digué a la seva dona:– Ben segur que morirem, perquè hem vist un ésser diví.
23 Però ella respongué:– Si el Senyor hagués volgut que moríssim, no hauria acceptat el nostre holocaust i la nostra ofrena; tampoc no ens hauria fet veure res del que hem vist ni ens hauria comunicat tot això.