15 En complir-se el dia setè, van dir a la dona de Samsó:– Si no afalagues el teu marit perquè ens doni la solució, calarem foc a casa del teu pare, amb tu a dins. ¿És que ens heu convidat per apoderar-vos del que és nostre?
16 La dona de Samsó ploriquejava entre els seus braços i li deia:– Em tens avorrida, ja no m’estimes. Has proposat una endevinalla als del meu poble i, a mi, no me’n dius la solució.Ell li responia:– No l’he dita ni als meus pares, i vols que te la digui a tu?
17 Ella no va parar de ploriquejar durant els set dies que durà el banquet, fins que el setè dia va insistir tant que Samsó li va dir la solució. Ella anà a comunicar-la als del seu poble.
18 El setè dia, doncs, abans de pondre’s el sol, els homes de la vila van dir a Samsó:– Què hi ha més dolç que la mel?Què és més fort que el lleó?Samsó els va respondre:– Si no haguéssiu llauratamb la meva vedella,no hauríeu encertatla meva endevinalla.
19 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Samsó. Va baixar a Ascaló, hi va matar trenta homes, els despullà i donà els vestits als qui havien encertat l’endevinalla. Després, molt enfurismat, se’n tornà a casa del seu pare.
20 La dona de Samsó, la van donar a un dels seus companys de noces.