23 Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven:– El nostre déu ens ha lliuratSamsó, el nostre enemic.
24 Quan el poble va veure l’estàtua del seu déu, el lloava cantant:– El nostre déu ens ha lliuratel nostre enemic,que ens arrasava el paísi en matava tants dels nostres.
25 Enduts per l’alegria, la gent va cridar:– Feu venir Samsó i que balli davant nostre!El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.
26 Samsó va demanar al noi que el guiava:– Acompanya’m i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m’hi pugui repenjar.
27 El temple era ple d’homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó.
28 Llavors ell va invocar el Senyor:– Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.
29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra.