16 Un home vell, que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d’Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites.
17 El vell alçà la vista i veié el viatger que era a la plaça.Li preguntà:– On vas i d’on véns?
18 El levita li respongué:– Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l’interior de les muntanyes d’Efraïm. Jo sóc d’allí i me’n torno a la casa del Senyor; però ara ningú no m’acull a casa seva,
19 tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.
20 El vell digué:– Sigues benvingut! Jo m’ocuparé del que et faci falta, però no vull que passis la nit a la plaça.
21 El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Després els viatgers es rentaren els peus i van menjar i beure.
22 Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa:– Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar.