14 Els benjaminites van tornar, i els altres israelites els van donar les dones que havien deixat amb vida a Jabeix-Galaad. Però no n’hi havia per a tots.
15 El poble d’Israel sentia compassió pels benjaminites, perquè el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d’Israel.
16 Els ancians de la comunitat deien:– Les dones de la tribu de Benjamí han estat exterminades. Què podem fer perquè tinguin dones els qui encara no en tenen?
17 I afegien:– Cal que els supervivents de Benjamí tinguin descendència i així no desaparegui una tribu d’Israel.
18 D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni.En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita.
19 Aleshores es van recordar que aviat s’esqueia la festa del Senyor que se celebra cada any a Siló, ciutat situada al nord de Betel, al sud de Lebonà i a l’est del camí que va de Betel a Siquem.
20 Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites:– Aneu a amagar-vos entre les vinyes