19 Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina.
20 L’àngel del Senyor li digué:– Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou.Quan Gedeó ho hagué fet,
21 l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer.
22 Gedeó comprengué aleshores que era l’àngel del Senyor i digué:– Pobre de mi, Senyor Déu! He vist el teu àngel cara a cara!
23 Però el Senyor li digué:– La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.
24 Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer.
25 Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó:– Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l’altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat.