1 Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí amb tots els seus homes, i van acampar vora la font d’Harod. El campament madianita es trobava més al nord, a la vall, al costat del tossal de Morè.
2 El Senyor digué a Gedeó:– Portes massa gent amb tu perquè jo us doni la victòria contra els madianites. Els israelites podrien gloriar-se dient que els ha salvat la pròpia força, i no jo.
3 Per això, fes aquesta crida a les tropes: “Tothom qui tremoli de por, que torni a casa fugint per les munta-nyes de Galaad.”Vint-i-dos mil homes se’n tornaren, i només en van quedar deu mil.
4 Però el Senyor digué a Gedeó:– Encara hi ha massa gent. Fes-los baixar al rierol i allí te’ls destriaré. El qui jo et diré que ha d’anar amb tu, hi anirà; i el qui et diré que no hi vagi, no hi anirà.
5 Gedeó va fer baixar la gent vora el rierol, i el Senyor li digué:– Tots els qui beguin llepant l’aigua com els gossos, separa’ls dels qui s’agenollin per beure.
6 Els qui begueren l’aigua llepant-la de la pròpia mà van ser tres-cents. Tots els altres van agenollar-se per beure.