18 Quan sentireu que els del meu grup i jo mateix toquem el corn, toqueu-lo també vosaltres tot al voltant del campament i crideu: “Pel Senyor i per Gedeó!”
19 Gedeó va arribar amb els seus cent homes arran del campament, just després del canvi de guàrdia, cap a mitjanit. Va tocar el corn i va trencar la gerra que duia a la mà.
20 Aleshores tots tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra agafa-ren les torxes, i els corns amb la dreta. Tocaven i cridaven:– L’espasa! Pel Senyor i per Gedeó!
21 Cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Però a dins del campament madianita tothom es posà a córrer i a fugir.
22 Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat.
23 Llavors es van mobilitzar els israelites de les tribus de Neftalí, d’Aser i de tot Manassès per perseguir els madianites.
24 Gedeó envià també missatgers a tota la muntanya d’Efraïm per dir:– Baixeu a barrar el pas a Madian i, abans que arribin, ocupeu els guals tot al llarg del Jordà fins a Betbarà.Tots els efraïmites es van mobilitzar i ocuparen els guals del Jordà fins a Betbarà.