7 Llavors el Senyor va dir a Gedeó:– Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la pròpia mà, jo us salvaré: posaré els madianites a les teves mans. Tots els altres, que se’n tornin cadascú a casa seva.
8 Aquells tres-cents homes van prendre les provisions i els corns que els altres portaven, i Gedeó envià tota la resta d’israelites a casa seva. Només es va quedar aquells tres-cents. El campament dels madianites es trobava a sota, a la vall.
9 Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó:– Aixeca’t i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans.
10 Si tens por de baixar-hi sol, que t’acompanyi Purà, el teu criat.
11 Escolta de què parlen i et sentiràs encoratjat per a atacar-los.Gedeó i el seu criat Purà van baixar fins a la mateixa guàrdia del campament madianita.
12 Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient ocupaven tota la vall. Eren nombrosos com les llagostes, i els seus camells eren tants com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.
13 En el moment d’arribar Gedeó, un home explicava un somni al seu company. Li deia:– Mira quin somni he tingut: una fogassa de pa d’ordi venia rodant cap al campament madianita, ha topat amb una tenda, l’ha capgirada i la tenda ha caigut.