16 Llavors va agafar els ancians de la ciutat, prengué espines i arços del desert i va trillar així els homes de Sucot.
17 També va enderrocar la torre de Penuel i matà la gent d’aquella vila.
18 Després va demanar a Zèbah i a Salmunnà:– Com eren els homes que vau matar al Tabor?Li respongueren:– S’assemblaven a tu. Cada un tenia l’aspecte de fill d’un rei.
19 Gedeó va exclamar:– Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per la vida del Senyor, us juro que, si els haguéssiu deixat vius, ara jo no us mataria!
20 Aleshores va manar a Jèter, el seu fill gran:– Vinga, mata’ls!Però el noi no va desembeinar l’espasa perquè tenia por. Era molt jove encara.
21 Llavors Zèbah i Salmunnà digueren a Gedeó:– Vinga, mata’ns tu mateix, que l’home es mesura pel seu valor.Gedeó va matar els dos reis i es va quedar les mitges llunes que adornaven els colls dels seus camells.
22 Després d’això, els israelites van dir a Gedeó:– Sigues el nostre rei i que després ho siguin el teu fill i el teu nét: tu ens has alliberat dels madianites.