35 Gàal, fill d’Èbed, sortí de la ciutat i es quedà davant les portes. Llavors Abimèlec i la seva tropa es van alçar de l’emboscada.
36 Quan Gàal se n’adonà, va dir a Zebul:– Veig gent que baixa dels cims de les muntanyes.Zebul respongué:– Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes.
37 Però Gàal insistí:– Baixa gent del Melic de la Terra i un altre grup s’acosta pel camí de l’Alzina dels Endevins.
38 Llavors Zebul li va dir:– Què se n’ha fet, de la teva boca que cridava: “Qui és Abimèlec perquè li hàgim d’estar sotmesos?” ¿No és aquest l’exèrcit que menyspreaves? Surt ara i vés a combatre contra ell!
39 Gàal sortí al davant dels caps de casa de Siquem a combatre contra Abimèlec.
40 Abimèlec va perseguir Gàal, que havia emprès la fugida. Molts van caure morts abans d’arribar a les portes de la ciutat.
41 Després Abimèlec anà a viure a Arumà, i Zebul va expulsar de Siquem Gàal i els seus germans.