1 Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat.
2 Llavors va sortir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor.
3 Moisès va dir a Aaron:– Això, el Senyor ja ho havia dit:“Em mostraré santen els qui s’acosten per adorar-me,i gloriós en presència de tot el poble.”Però Aaron va callar.
4 Moisès cridà llavors Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué:– Veniu a retirar els vostres parents de davant el santuari; traieu-los fora del campament.
5 Ells van anar-hi i se’ls endugueren fora del campament vestits amb les seves túniques, tal com Moisès havia ordenat.
6 Moisès va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar:– No us deslligueu la cabellera ni us esquinceu les vestidures en senyal de dol, no fos cas que moríssiu i que el Senyor s’indignés contra tota la comunitat. Deixeu que siguin els vostres germans, els altres israelites, els qui plorin pel foc que el Senyor ha enviat.
7 No sortiu més enllà de l’entrada de la tenda del trobament; així no morireu, perquè vosaltres heu estat consagrats amb l’oli de la unció del Senyor.Ells van complir el que Moisès els havia ordenat.