8 Cap sacerdot no menjarà carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge: quedaria impur. Jo sóc el Senyor.
9 »Que els sacerdots observin les meves prescripcions i no es carreguin el pes d’un pecat que els portaria la mort, per la profanació d’una ofrena santa. Jo, el Senyor, els santifico.
10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran.
11 Però si un sacerdot amb els seus diners compra un esclau, aquest podrà menjar-ne, igual que els esclaus nascuts a casa seva.
12 Si la filla d’un sacerdot es casa amb un que no és de família sacerdotal, no podrà menjar de la porció reservada de les ofrenes santes.
13 Però si queda viuda o és repudiada sense tenir fills, i torna a viure a la casa paterna com abans de casar-se, podrà menjar dels aliments del seu pare. Ningú no pot menjar aliments consagrats si no és de família sacerdotal.
14 »Si algú, sense adonar-se’n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l’equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part.