44 »Si et fan falta esclaus o esclaves, compra’ls dels pobles veïns.
45 També en podeu comprar d’entre els fills dels forasters que han vingut a viure enmig vostre, o bé d’entre les seves famílies nascudes en el vostre país. Seran propietat vostra.
46 Els podreu deixar en herència als vostres fills perquè continuïn essent-ne els propietaris. Els podreu conservar com a esclaus per sempre. Però ningú de vosaltres no ha de maltractar cap dels seus germans israelites com si en fos l’amo.
47 »Si un immigrant o un foraster que viu al teu país s’enriqueix i, en canvi, un germà teu israelita cau en la misèria i es ven a aquest immigrant o a un descendent de la seva família,
48 l’israelita que s’ha venut tindrà dret de rescat. Un dels seus germans el podrà rescatar,
49 o un oncle seu o un cosí seu o un altre parent seu; fins i tot es podrà rescatar ell mateix si té mitjans per a fer-ho.
50 D’acord amb el comprador, comptarà els anys passats des que es va vendre fins a l’any del jubileu, i farà la proporció entre el preu de venda i el nombre d’anys, avaluats segons els jornals d’un jornaler.