31 »Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seves filles;
32 també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra i condonaríem tots els deutes.
33 »També ens vam imposar l’obligació de donar cada any una moneda de plata per al culte del temple del nostre Déu,
34 és a dir, per als pans que es presenten davant de Déu, per a l’ofrena i l’holocaust perpetus, per als sacrificis que s’ofereixen el dissabte, la festa del primer dia del mes i les solemnitats, per a les altres ofrenes sagrades, per als sacrificis d’expiació pels pecats d’Israel i, en general, per a qualsevol obra de manteniment del temple del nostre Déu.
35 »Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l’any en què ens comprometíem a portar l’ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguin cremar les víctimes damunt l’altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei.
36 »Igualment ens vam comprometre a portar cada any al temple del Senyor els primers productes de la nostra terra i els primers fruits dels nostres arbres.
37 I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del bestiar menut, per presentar-los als sacerdots que presten servei al temple del nostre Déu.