11 Aleshores em vaig enfrontar als notables i els vaig reprotxar de tenir abandonat el temple de Déu. Després vaig reunir els levites i els cantors i els vaig restablir en les seves funcions.
12 Tota la gent de Judà començà a dur als magatzems el delme del blat, del vi novell i de l’oli.
13 Vaig encarregar l’administració dels magatzems al sacerdot Xelemià, a Sadoc, mestre de la Llei, i a Pedaià, un dels levites. I vaig nomenar com a adjunt seu Hanan, fill de Zacur, fill de Matanià. Tots ells eren tinguts per homes de confiança, i per això van rebre l’encàrrec de distribuir allò que tocava als seus companys.
14 »Déu meu, recorda’t de mi per tot això que he fet! No t’oblidis de la fidelitat amb què he treballat pel temple del meu Déu i pel seu culte.
15 »En aquella mateixa època vaig reparar que, en el país de Judà, hi havia qui es dedicava a trepitjar raïm als cups en dissabte. Així mateix hi havia qui traginava garbes i les carregava damunt els ases, com també vi, raïm, figues i altres càrregues, i ho transportava a Jerusalem en dissabte. El dia que venien els queviures, jo els ho vaig retreure enèrgicament.
16 També hi havia gent de Tir, amb residència a Jerusalem, que feien venir peix i tota mena de mercaderies i ho venien en dissabte als jueus, a la mateixa Jerusalem.
17 Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir:»– Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte?