4 «Un quant temps abans, el sacerdot Eliaixib, encarregat de les estances del temple del nostre Déu, com que era parent de Tobià,
5 havia posat a la seva disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s’hi dipositaven la farina per a les ofrenes, l’encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l’oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se’n reservava per als sacerdots.
6 »Mentre passava tot això, jo no era a Jerusalem, perquè l’any trenta-dos del regnat d’Artaxerxes, rei de Babilònia, havia tornat prop del rei. Però al cap d’algun temps, amb el permís del rei,
7 vaig tornar a Jerusalem. Aleshores em vaig adonar del mal que havia fet Eliaixib, el qual havia cedit a Tobià un magatzem que donava als atris del temple.
8 Això em va disgustar molt i vaig llançar fora de l’estança tot el que pertanyia a Tobià.
9 Després vaig ordenar que purifiquessin les estances i vaig fer-hi dipositar de nou els utensilis del temple, la farina per a les ofrenes i l’encens.
10 »També em van informar que els le-vites no rebien les porcions que els per-tocaven i que, per tant, s’havien vist obligats a abandonar el servei i anar-se’n, cada un a les seves terres. Semblantment havia passat amb els cantors.