33 »Quan Sanbal·lat va saber que reconstruíem la muralla, s’enrabià moltíssim. I començà a burlar-se de nosaltres,
34 dient als seus compatriotes i als soldats de la guarnició de Samaria:»– Què volen fer, aquests miserables jueus? ¿Es pensen que se’n sortiran i que podran oferir sacrificis? ¿És que volen tenir-ho tot llest avui mateix? Per ventura podran fer reviure les pedres d’aquests munts d’enderroc? Però si són pedres calcinades!
35 »Tobià, l’ammonita, que era al seu costat, va afegir:»– Ja poden anar construint! Només que una guineu s’hi enfili, aquesta muralla de pedres s’enfonsarà.
36 »Jo vaig pregar: “Escolta, Déu nostre, de quina manera ens menyspreen! Fes que els seus escarnis es girin contra ells mateixos. Lliura’ls al pillatge i a la deportació en un país estranger.
37 T’han ofès ofenent els constructors de la muralla: no perdonis la seva falta, no esborris el seu pecat!”
38 »Amb tot, vam continuar treballant en la reconstrucció. I la muralla, en tota la seva longitud, ja arribava fins a mitja alçada. El cor del poble vibrava per l’obra.