7 Fins i tot es diu que has designat profetes per a proclamar a Jerusalem que tu ets el rei de Judà. La notícia no trigarà a arribar al rei. Per això et proposo que vinguis i que tinguem consell plegats.”
8 Però jo li vaig enviar la següent resposta: “No hi ha res de tot això que dius; t’ho inventes tu!
9 Tothom mira d’intimidar-nos, pensant que, descoratjats, abandonarem l’obra. El que has de fer és ajudar-me.”
10 »Un dia vaig anar a veure Xemaià, fill de Delaià i nét de Mehetabel, que estava tancat a casa seva. Em va dir:»– Anem tots dos al temple de Déu, dins el santuari, i tanquem les portes, perquè els teus adversaris volen venir, de nit, a matar-te.
11 »Però jo li vaig respondre:»– ¿Un home com jo ha de fugir? A més, com podria un laic com jo entrar dins el santuari sense incórrer en pena de mort? No hi entraré pas!
12 »De fet, vaig comprendre que no l’havia enviat Déu, sinó que, si m’havia parlat com un profeta, era perquè Tobià i Sanbal·lat l’havien subornat.
13 Ho havien fet perquè jo, per por, actués d’acord amb la proposta de Xemaià i així pequés. D’aquesta manera haurien compromès la meva reputació i m’haurien convertit en objecte d’escarni.