12 »De dia vas guiar els nostres paresamb una columna de núvol,i de nit, amb una columna de focque els il·luminava el camíper on havien de passar.
13 Vas baixar a la muntanya del Sinaíper parlar amb ells des del cel:els vas donar decrets justos,lleis segures,preceptes i manaments excel·lents;
14 els ensenyaresa respectar el dissabte,consagrat a tu;els vas prescriure manaments,preceptes i una Llei,per mitjà del teu servent Moisès.
15 Els donares pa del celper saciar la seva fam,feres brollar aigua d’una rocaper calmar la seva set.Els enviares a conquerir el paísque els havies promès amb jurament.
16 »Però ells, els nostres pares,plens d’arrogància,van anar a la sevai no obeïren els teus manaments.
17 Es negaren a obeir,s’oblidaren de les meravellesque havies fet a favor d’ells.Van anar a la sevai s’entestarena tornar a l’esclavitud d’Egipte.Tu, però, ets un Déuque sempre perdona,benigne i compassiu,lent per al càstig, ric en l’amor,i no els vas abandonar.
18 Es van fer un vedell de fosai es deien entre ells:“Aquest és el teu Déu,que t’ha tret d’Egipte.”Així van ultratjar-te greument.