29 Tu els exhortavesa tornar a la teva Llei,però ells, plens d’arrogància,no obeïen els teus manamentsi pecaven contra els teus decrets,que donen la vidaa l’home que els compleix.Es van tornar tossutsi anaven a la seva,i no volgueren escoltar.
30 Durant molts anysvas tenir paciència amb ells;els advertia el teu esperit,per mitjà dels teus profetes.Però no volgueren escoltar,i els vas posar en mansde pobles estrangers.
31 Amb tot, per la teva granmisericòrdia,no els vas aniquilarni vas abandonar-los,perquè ets un Déubenigne i compassiu.
32 »Tu, Déu nostre, ets un Déu gran,poderós i temible.Tu mantens fidelment l’aliança.No menystinguis les calamitatsque tots nosaltres hem sofert:els nostres reis i els nostres caps,els nostres sacerdotsi els nostres profetes,els nostres paresi tot el nostre poble,des dels temps dels reis d’Assíriafins al dia d’avui.
33 Tu has estat justen tot això que ens ha passat,perquè has obrat fidelment,mentre que nosaltres obràvemamb malícia.
34 Els nostres reis, els nostres caps,els nostres sacerdotsi els nostres paresno complien la teva Llei,no prestaven atencióals teus manamentsni a les advertències que els feies.
35 Fins quan estaven en el seu propi regne,fruint dels béns que els havies donat,instal·lats en el país espaiós i fèrtilque havies posat davant d’ells,no et van servirni renunciarena les seves males accions.