2 L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà.
3 Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills,
4 que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard,
5 també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit.
6 Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el seu poble concedint-li una bona collita de blat, es preparà per a deixar els camps de Moab amb les seves nores.
7 Se’n van anar, doncs, del lloc on vivien per retornar a Judà. Però, mentre feien camí,
8 Noemí va dir a les seves nores:– Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa!