5 també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit.
6 Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el seu poble concedint-li una bona collita de blat, es preparà per a deixar els camps de Moab amb les seves nores.
7 Se’n van anar, doncs, del lloc on vivien per retornar a Judà. Però, mentre feien camí,
8 Noemí va dir a les seves nores:– Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa!
9 Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d’un nou marit!Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors
10 i li deien:– No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble!
11 Noemí insistia:– Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar.