10 i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d’entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis!
11 Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre:– En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem.
12 Que per la fillada que el Senyor et vulgui donar d’aquesta noia, la teva casa sigui com la de Peres, el fill que Tamar va infantar a Judà!
13 Aleshores Booz va prendre Rut per muller. El Senyor va beneir aquesta unió fent que Rut tingués un fill.
14 Les veïnes deien a Noemí:– Beneït sigui el Senyor, que no t’ha deixat avui sense ningú que vetlli per tu. El nom del difunt es mantindrà a Israel.
15 El nen et serà conhort i protecció en la vellesa, perquè l’ha infantat la teva nora que tant t’estima, ella que per a tu val més que set fills.
16 Noemí prenia el nadó, se’l posava a la falda i li feia de mainadera.