22 La recompensa dels fidels és la benedicció del Senyor;ell, en un instant, fa florir els seus dons.
23 No diguis: «De què tinc necessitat?Quins béns puc tenir encara?»
24 Tampoc no diguis: «Ja tinc tot el que em cal.Quins mals em poden arribar encara?»
25 Quan les coses van bé, ens oblidem de les desgràcies,i quan van malament, ens oblidem dels temps feliços.
26 Però per al Senyor és fàcil, el dia de la mort,de donar a cadascú el que es mereix.
27 Una hora dolenta fa oblidar tots els bons moments,però a l’hora de la mort es veu clar tot el que l’home ha fet.
28 Abans de la mort no tinguis ningú per feliç,perquè és al final que un home es fa conèixer.