16 Ha manifestat el seu amor a tota la creació, ha repartit a tota la humanitat la llum i les tenebres.
17 No diguis pas: «M’amagaré del Senyor,i, d’allí dalt, qui ha de pensar en mi?Entre tanta gent passaré desapercebut.Què sóc jo enmig de la creació immensa?»
18 Mira: el cel i el cel del cel,la terra i l’abisme s’estremeixen quan el Senyor els visita. Tot l’univers ha estat creat i existeix sols perquè ell ho ha volgut.
19 Les muntanyes i els fonaments de la terra,quan ell els mira, tremolen d’esglai.
20 Però, en tot això, l’home no hi pensa:qui s’atura a reflexionar sobre els camins del Senyor?
21 Com la tempesta que arriba de sorpresa,la major part de les obres del Senyor queden en secret.
22 «Qui anuncia les obres de justícia que el Senyor fa?Qui les espera? L’aliança va ser fa tant de temps! Sols a la fi Déu passarà comptes de tot.»