6 Un dia, un foc va abrusar una assemblea de pecadors;una altra vegada, l’enuig diví s’encengué contra un poble infidel.
7 No va perdonar els gegants dels temps antics,que es creien forts per a revoltar-se.
8 No va plànyer els qui vivien a la ciutat de Lot:els detestava per l’orgull que tenien.
9 No va tenir pietat de la nació corrompuda:foren exterminats pels seus pecats. Tot això ho ha fet a les nacions de cor insensible, i no es va deixar apaivagar pel seu nombrós poble sant.
10 La mateixa sort tingueren els sis-cents mil homesque s’havien aplegat amb el cor endurit. El Senyor els castigà i després en va tenir pietat, els va ferir i després els va curar. El Senyor vetllà per ells mostrant-se misericordiós i conduint-los.
11 Encara que hi hagués un sol home rebel,seria estrany que quedés sense càstig.El Senyor sap compadir-se, però també castigar,i mostra la seva força quan perdona, però també quan s’indigna.
12 Tant com és gran el seu amor, és gran la seva severitat;ell judica els homes segons les seves obres.