22 L’almoina que l’home fa és per al Senyor com un segell personal;un gest benvolent, el Senyor l’estima com la nineta de l’ull, i permet així que els seus fills i filles es penedeixin.
23 A la fi, quan Déu intervindrà per recompensar els homes,donarà a cadascú la recompensa que es mereix.
24 Però, als qui es penedeixen, Déu els dóna l’ocasió de retornar a ell,i anima la perseverança dels qui defalleixen.
25 Torna al Senyor i abandona el pecat,suplica-li i es tornarà petit l’obstacle que et faria ensopegar.
26 Retorna a l’Altíssim i allunya’t del mal, que ell mateix et conduirà de les tenebres a la llum de la salvació.Odia tot el que és detestable.
27 Qui lloarà l’Altíssim en el món dels morts?Sols els vius li poden donar gràcies.
28 Un mort ja no hi és i no pot lloar Déu,però el qui és viu i ple de salut ha d’enaltir el Senyor.