1 Ai de Jerusalem, ciutat rebel, impura i opressora!
2 No ha escoltat la crida,no s’ha deixat corregir,no ha confiat en el Senyor,no s’ha acostat al seu Déu.
3 Els seus governantssón lleons que rugeixen;els seus jutges, llops del capvesprea qui al matí no queda resper rosegar.
4 Els seus profetessón uns desvergonyits,gent traïdora.Els seus sacerdotsprofanen allò que és sagrat,donen respostes injustes.
5 Però, enmig de la ciutat,el Senyor és just:fer el mal no és cosa seva.Un matí rere un altredóna la seva sentència;quan despunta el dia, no falta mai.En canvi, l’home malvatno coneix la vergonya.
6 «Jo, el Senyor,he esborrat nacions senceres,les seves torres estan enderrocades;he devastat els seus carrers,no hi passa ningú;les seves ciutatshan quedat desolades,sense ningú que les habiti.
7 Jo m’havia dit:“Almenys Jerusalem em respectarà;es deixarà corregir,i no destruiré els seus habitatgesni la castigaré,tal com havia decidit.”Però, així que es lleven,es desencamineni posen en pràcticatots els seus mals propòsits.