14 Fins a la seva mort, jo viatjava regularment a Mèdia per fer-hi les compres per a ell. En un d’aquests viatges a Mèdia, vaig deixar en dipòsit a casa de Gabael, germà de Gabrí, unes saques amb dos-cents cinquanta quilos de plata.
15 En morir Salmanassar, el va succeir el seu fill Sennaquerib, i els camins van tornar-se tan insegurs que em fou impossible de continuar fent viatges a Mèdia.
16 »En vida de Salmanassar, jo feia moltes caritats als meus germans israelites.
17 Compartia el meu pa amb els famolencs i donava vestits als qui no en tenien. Si mai veia el cadàver d’un meu compatriota abandonat darrere les muralles de Nínive, jo l’enterrava.
18 Quan Sennaquerib va tornar de Judea fugint del càstig que el Rei del cel li havia enviat per les blasfèmies que havia proferit, duia tanta ràbia contra els israelites que en va fer matar molts. Doncs bé, jo retirava d’amagat els cadàvers i els donava sepultura. Sennaquerib els feia cercar, però no els va trobar mai.
19 Fins que un ninivita em va denunciar davant el rei dient que era jo qui enterrava els morts. I em vaig haver d’amagar. En saber que el rei coneixia el meu amagatall i que em buscaven per matar-me, vaig tenir por i vaig fugir.
20 Van confiscar tots els meus béns. Tot anà a parar al tresor del rei. No em quedà res més que la meva muller Anna i el meu fill Tobies.