18 Quan Sennaquerib va tornar de Judea fugint del càstig que el Rei del cel li havia enviat per les blasfèmies que havia proferit, duia tanta ràbia contra els israelites que en va fer matar molts. Doncs bé, jo retirava d’amagat els cadàvers i els donava sepultura. Sennaquerib els feia cercar, però no els va trobar mai.
19 Fins que un ninivita em va denunciar davant el rei dient que era jo qui enterrava els morts. I em vaig haver d’amagar. En saber que el rei coneixia el meu amagatall i que em buscaven per matar-me, vaig tenir por i vaig fugir.
20 Van confiscar tots els meus béns. Tot anà a parar al tresor del rei. No em quedà res més que la meva muller Anna i el meu fill Tobies.
21 »Però no havien passat encara quaranta dies, que els dos fills de Sennaquerib el van assassinar i van fugir a les muntanyes d’Ararat. El succeí Assarhadon, un altre dels seus fills. Aquest confià a Ahicar, el fill del meu germà Hanael, les finances i tota l’administració de l’imperi.
22 Ahicar va intervenir a favor meu i vaig poder tornar a Nínive. De fet, Ahicar ja havia estat cap dels copers, custodi del segell reial, administrador i comptable en temps de Sennaquerib, rei d’Assíria. I ara Assarhadon el confirmà en els càrrecs. Ahicar era de la meva parentela, nebot meu.