2 Tobit havia viscut a Tisbe, ciutat de Neftalí, a l’Alta Galilea, situada entre Quèdeix al nord, Hassor a l’oest i Fògor al sud. Des de Tisbe va ser deportat a Assíria en temps de Salmanassar, rei d’aquell país.
3 «Jo, Tobit, he seguit tota la vida el camí dret, fent obres bones i donant moltes almoines als meus germans i compatriotes deportats com jo al territori de Nínive, capital d’Assíria.
4 Quan, ben jove encara, vivia a Israel, la meva pàtria, tota la tribu de Neftalí, el meu avantpassat, estava separada del casal de David i de Jerusalem. Jerusalem era la ciutat que Déu s’havia escollit d’entre totes les tribus d’Israel perquè s’hi oferissin sacrificis. Per això hi havien construït i consagrat per sempre el santuari on Déu habita.
5 En canvi, tots els meus germans i la tribu de Neftalí, el meu avantpassat, oferien sacrificis en qualsevol turó de Galilea, en honor del vedell que el rei d’Israel Jeroboam havia instal·lat a Dan.
6 Sovint jo era l’únic que pujava a Jerusalem en ocasió de les festes, tal com està prescrit a tots els israelites per un decret perpetu.»Jo m’enduia les primícies de les collites, les primeres cries, els delmes del bestiar i la primera llana de les ovelles, i corria cap a Jerusalem
7 a donar-ho als sacerdots del llinatge d’Aaron, per al culte. Als levites que presten el seu servei a Jerusalem, els pagava el delme del blat i del vi, de l’oli i de les magranes, de les figues i dels altres fruits secs. També donava un segon delme durant els sis anys que podia conrear les terres; ho convertia en diners i els gastava cada any a Jerusalem.
8 Un tercer delme el donava als orfes, a les viudes i als prosèlits que s’havien adherit a la fe d’Israel. Cada tres anys els duia el delme, el repartia i ens el menjàvem. En això seguia la Llei de Moisès i també les recomanacions que ens havia fet la nostra àvia paterna Dèbora. I és que el meu pare Hananiel s’havia mort i jo havia quedat orfe.