8 Un tercer delme el donava als orfes, a les viudes i als prosèlits que s’havien adherit a la fe d’Israel. Cada tres anys els duia el delme, el repartia i ens el menjàvem. En això seguia la Llei de Moisès i també les recomanacions que ens havia fet la nostra àvia paterna Dèbora. I és que el meu pare Hananiel s’havia mort i jo havia quedat orfe.
9 Quan em vaig fer un home, em vaig casar amb una noia de la meva mateixa tribu. Em va donar un fill i li vaig posar el nom de Tobies.
10 »En ser deportat a Assíria, vaig anar a raure a Nínive. Tots els meus parents i els meus compatriotes menjaven els mateixos aliments que els pagans,
11 però jo em guardava prou de menjar-ne.
12 I com que en la meva ànima sempre tenia viu el pensament de Déu,
13 l’Altíssim em va fer guanyar la simpatia de Salmanassar, fins al punt que jo comprava tot el que ell necessitava.
14 Fins a la seva mort, jo viatjava regularment a Mèdia per fer-hi les compres per a ell. En un d’aquests viatges a Mèdia, vaig deixar en dipòsit a casa de Gabael, germà de Gabrí, unes saques amb dos-cents cinquanta quilos de plata.