12 Després, amb totes dues mans li va arrencar dels ulls els tels blancs començant pels llagrimers.
13 Llavors el pare se li va tirar al coll i, tot plorant, li deia:– Et veig, fill meu, llum dels meus ulls!
14 I afegí:– Beneït sigui Déu!Beneït sigui el seu gran nom!Beneïts tots els seus sants àngels!Que ens empari el seu nom gloriós!Siguin beneïts per sempretots els seus àngels!Ell m’havia ferit,però ara puc veure Tobies, el meu fill!
15 Tobies va entrar a casa tot content i beneint Déu amb totes les forces. I explicà al seu pare que el viatge havia estat un èxit, que havia recuperat els diners i que s’havia casat amb Sara, la filla de Ragüel. I va afegir:– Ja arriba, ja és a prop de la porta de Nínive.
16 Tobit, content i beneint Déu, sortí a rebre la núvia a la porta de Nínive. Els ninivites no se’n sabien avenir, de veure com caminava i travessava carrers, tan decidit i sense que ningú el guiés. Però Tobit proclamava davant de tothom que Déu s’havia apiadat d’ell i que li havia tornat la vista.
17 Tobit va arribar on era Sara, la muller del seu fill Tobies, i la va beneir dient:– Sigues benvinguda, filla! Beneït sigui el teu Déu que t’ha dut fins a casa nostra, filla. Beneït el teu pare, beneït el meu fill Tobies i beneïda tu, filla: entra a casa teva i sigues-hi benvinguda entre joia i benediccions! Entra, filla meva!
18 Va ser un dia d’alegria per a tots els jueus de Nínive.