16 Tobit, content i beneint Déu, sortí a rebre la núvia a la porta de Nínive. Els ninivites no se’n sabien avenir, de veure com caminava i travessava carrers, tan decidit i sense que ningú el guiés. Però Tobit proclamava davant de tothom que Déu s’havia apiadat d’ell i que li havia tornat la vista.
17 Tobit va arribar on era Sara, la muller del seu fill Tobies, i la va beneir dient:– Sigues benvinguda, filla! Beneït sigui el teu Déu que t’ha dut fins a casa nostra, filla. Beneït el teu pare, beneït el meu fill Tobies i beneïda tu, filla: entra a casa teva i sigues-hi benvinguda entre joia i benediccions! Entra, filla meva!
18 Va ser un dia d’alegria per a tots els jueus de Nínive.
19 També Ahicar i Nadab, els nebots de Tobit, van venir a casa seva a donar-li l’enhorabona.