7 Abans que Tobies s’atansés al seu pare, Rafael li va dir:– Sé de cert que el teu pare recobrarà la vista.
8 Aplica-li als ulls el fel del peix. El remei li estovarà els tels blancs i els hi farà saltar dels ulls. El teu pare tornarà a veure-hi. Tornarà a veure la llum.
9 Anna va córrer cap al seu fill i se li llançà al coll, dient:– Ja t’he vist, fill meu. Ara ja em puc morir.I es posà a plorar.
10 Tobit també es va aixecar i, ensopegant d’una banda a l’altra, sortí per la porta del pati.
11 Tobies va córrer cap a ell amb el fel del peix a la mà. Li bufà als ulls i, agafant-lo fort, li va dir:– Confiança, pare!I li aplicà el remei una bona estona.
12 Després, amb totes dues mans li va arrencar dels ulls els tels blancs començant pels llagrimers.
13 Llavors el pare se li va tirar al coll i, tot plorant, li deia:– Et veig, fill meu, llum dels meus ulls!